Llengua i Literatura Catalana

“Soc escriptor per vocació. Moltes persones no estan segures de tenir una vocació definida, la de l’escriptor, però, és de les que ho poden afirmar, perquè malgrat moltes dificultats, errades pròpies i obstacles o silencis que li salten al camí, l’escriptor no defalleix i sap que almenys una part de la seva obra sobreviurà. Un cop dit això, que podria passar com una declaració de principis, convé que distingim entre dues menes d’escriptors: d’una banda, els que s’ocupen tan sols de la seva tasca creadora, sense altre objectiu; i, de l’altra, els que, paral·lelament a la creació, estan amatents a les sol·licituds de la societat en el transcórrer dels dies i, si convé, si són cridats a donar testimoni de la seva humanitat, de la seva civilitat més enllà de la literatura, el donen. A mi em plauria entrar en aquesta segona categoria”.